Ajuntament d'Arenys de Mar

A partir dels anys 60 l'obra de Ferran de Pol s´obre a diferents gèneres, estils i temes. Abandona en part l´escriptura de la novel·la i, en canvi, torna a col·laborar en publicacions periòdiques, escriu narracions infantils, assaigs, i, fins i tot, teatre i farà diverses traduccions, a més d´ocupar puntualment la direcció literària de la Discogràfica Vergara.

Els contes infantils són publicats a Tretzevents i Cavall Fort i recollits a Entre tots ho farem tot (1982). També a la revista Vida Parroquial d'Arenys té cura de la secció infantil «Racó de la mainada» (1969-1980), una veritable antologia de la literatura universal destinada als infants.

A la dècada dels seixanta Ferran de Pol reinicia les col·laboracions periodístiques, únicament en català, a Serra d'Or, Tele-Estel, etc. Els seus escrits van des de la crítica literària al reportatge cultural o de viatges, sense oblidar-hi l'opinió. En 1973 en recollirà una selecció a De lluny i de prop, on també reescriu en català una part de les memòries Campo de concentración (1939). Pel que fa a l'assaig hi ha dos noms que han estat presents en l'interès politicocultural de Ferran de Pol: Àngel Guimerà i Francesc Macià. Sobre el primer va escriure diversos articles i en 1976 guanya el premi de l'Ajuntament del Vendrell amb Àngel Guimerà, l'home i l'escriptor. Sobre el polític català, va redactar —engrescat per Joan Oliver— una biografia: Francesc Macià i el seu temps (revelació de l'heroi), inacabada en els darrers capítols.

Pel que fa al teatre, als anys seixanta, esperonat per la situació literària del país i l'interès per la pràctica escènica, va assistir regularment a les estrenes teatrals i als interessants cicles de teatre llatí a Barcelona. En són testimoni els articles que va escriure a Tele-Estel. Era una afecció compartida amb Esyllt i que els fa redactar pròlegs, articles o programes de teatre. Així també n'escriurà una primera obra: Costa Brava (1963). A més i, dins el cicle temàtic d'Abans de l'alba, va escriure La princesa que vivia a l'infern (1980), inèdita.

Una altra activitat permanent des dels anys trenta és la traducció. Així en aquestes dècades de postguerra traduirà tres novel·les i una obra de teatre entre les quals hem de destacar El vell i la mar d´Ernest Hemingway —considerada per Joan Triadú com una de les millors traduccions que s'han publicat d´aquesta obra en qualsevol llengua.