Ajuntament d'Arenys de Mar

La sala d'exposicions del CC Calisay mostra una reflexió sobre l'evolució que, amb el pas dels segles, ha patit un objecte tan quotidià i tan utilitzat encara com són els botons. Aquesta exposició de Victòria Ibars és un recull del treball de recerca i creativitat que ha elaborat des del 1985.

Aquesta exposició presenta la feina que Victòria Ibars ha anat fent des de l´any 1985 i que ha combinat amb la seva professió de ceramista. Va començar a treballar amb els botons per casualitat. Feia unes peces de porcellana que molt sovint es trencaven per la seva fragilitat i tenien unes formes molt boniques; va muntar-les en plata i varen quedar unes joies precioses: agulles, arracades, collarets. Toni Miró va animar-la a presentar-se al Saló Gaudi i allà va conèixer Joaquim Verdú, que la va introduir en el món de la moda, fent-li fer complements per a les desfilades del Saló Gaudi i Cibeles.Els primers botons eren de metall: en aquells anys es portaven peces molt grosses, i en molta quantitat. Després va començar a dissenyar per a diferents firmes, fins avui dia.

Els clients de Victòria Ibars escullen el que els interessa del mostrari dels botons ja dissenyats per ella o bé li proposen temes nous. Això és un repte, perquè significa adaptar-se a noves línies i nous materials, i també trobar els tallers que puguin fer una part de la feina (metall, vidre i fusta), que després ella acaba.

Dels botons presentats a l´exposició destaquen els botons amb dibuixos d´animals. Els animals, segons la tradició grega, desencadenen les passions humanes i, segons deien autors àrabs antics, els guerrers havien de tenir les qualitats dels animals. També, els botons de resina, que ens aboquen a un passat no molt llunyà en què es feien uns botons personalitzats amb gravats de la persona estimada. I els botons que ens porten a moments de la història, com la conquesta d´Amèrica, els pirates, la Polinèsia o els esquimals.Botons de diferents materials, de diferents mides, i que agrupats en un nombre concret, segons l´obra, realcen el caràcter de l´exposició.

Combinatòria: obrir i tancar
Victòria Ibars ha creat unes peces escultòriques fetes amb fils de llautó, branques i troncs d´arbres, metacrilats, ceràmiques, i on l´element vertebrador són els botons. La barreja de materials és una constant en la seva obra. Això enriqueix el seu llenguatge, els colors i les textures van sincopades, a vegades tenen un aspecte vell, fruit del seu aprenentatge al taller familiar de restauració d´obres d´art, i altres vegades ens ofereix un espai totalment oposat,  a base de plàstics, metacrilats i llums de lets, a causa de la seva perseverant investigació.

Ella edifica de dins a fora, afegint, sobreposant elements que té a la mà. Les obres són pensades, dissenyades. Mira, veu i construeix. Retroba materials que d´altres rebutgen i els fa ressorgir d´entre les cendres com l´au fènix, per transformar-los en un altre paisatge sense contemplacions ni especulacions.

Utilitza botons perquè durant molt de temps ha dissenyat, treballat i executat col•leccions  per als millors dissenyadors del país. Aquests objectes diminuts, que no tenen valor si no estan col•locats sobre  vestits, camises, bosses o sabates. No veiem cap trau, només botons que expressament ha disposat per engrandir l´espai del botó. Reinventa l´espai del botó, el col•loca d´una manera preconcebuda sobre uns suports que ella mateixa ha modelat i que fan que les obres tinguin un valor per si soles; no fa una lectura solament de botons, de si són bonics, originals, estranys, curiosos perquè sembli un mostrari per ensenyar-los, sinó que enriqueix l´escultura, que té necessitat d´aquestes peces per ser completa. De moment són botons que ella mateixa ha dissenyat, però no té cap problema a utilitzar altres mostraris. El que sí que cal remarcar és el treball de recerca entre botons i suport o bé suport i botons; ella mateixa comenta que moltes vegades, quan ensenyava els botons a algun dissenyador, aquest li deia: “faré una peça per a aquests botons”.

Per la qual cosa veiem un conjunt d´obra que va més enllà dels botons,  perquè són també uns fortuïts  espectadors que  ens transporten. Viatjar és un imperatiu en la Victòria; recrear moments, situacions, records i imatges que li vénen a la memòria, plena de simbolismes, com si es tractés d´uns tòtems o amulets posseïdors d´una gran força màgica.

Victòria Ibars ha jugat amb la fragmentació del temps, obrir i tancar; ella només hi ha posat el primer element perquè puguem obrir-ho i entreveure tot el que té dins.