Ajuntament d'Arenys de Mar

  Quan et deturis
on el meu nom et crida,
vulgues que dormi
somniant mars en calma,
la claror de Sinera.

(Cementiri de Sinera XXX)

Avui, 22 de febrer s´acompleixen 25 anys de la mort de Salvador Espriu, una mort no anunciada, que ens sorprenia i ens sacsejava.

L´endemà Arenys es convertia en el centre d´atenció de tot el país i s´omplia de multituds que volien retre-li homenatge i acompanyar-lo “fins al final”. L´acollíem amb solemnitat, amb respecte, amb dolor... Espriu acabava aquí el seu viatge i s´endinsava en el silenci, en l´anhel•lat repòs, en el seu lent somni.

En memòria seva i en homenatge hem triat un text que va escriure el seu amic i escriptor, Joan Teixidor.

“Hem pujat al cementiri de Sinera per dir l´últim adéu a Salvador Espriu. El dia és quiet, i el blanc dels murs i les columnes de xiprers no tenen gens d´arravatament. Tot és pau i silenci, i la llegenda es fa tan pròxima que ja no admet comentari. A l´horitzó, el mar es limita amb una ratlla perfecta. Això també és un cementiri de somni, amb la seva estructura perfecta, amb la seva exacta proporció, amb la seva admirable senzillesa. I m´adono que aquella altra escriptura del poeta, tallada, precisa i lacònica dels moments més íntims i decisius, li correspon plenament quan les paraules ja no es crispen, sinó que rodolen suaument com els vials que van a mar o la barca que ja reposa a la platja. Ara que el reposa definitivament, és dolça aquesta pau que va envaint la tarda. Estic trist, però penso que ell estimava els morts i que a mi ara em toca de fer-ho. I crec, i això em conhorta, que com nosaltres estimem els morts, els morts, des de l´altra banda, també encara ens estimen.”

(Joan Teixidor, 1985)