Ajuntament d'Arenys de Mar

Aquest petit edifici pertany a la primera etapa de l'obra de Josep Lluís Sert (1902-1983), un dels arquitectes catalans amb més projecció internacional. Projectat el 1935 com a pavelló per a ús docent per encàrrec del Segell Pro Infància, l'edifici es va acabar de construir el 1937. Aquest pavelló havia de permetre impartir classes als nois i noies que romanien ingressats a l´Hospital Xifré durant llargues temporades.

L'edifici és interessant com a testimoni d'una arquitectura que va encarnar els valors socials de la Segona República mitjançant el llenguatge del Moviment Modern. Al mateix temps, té interès per comprendre l'evolució de l'obra de Sert just abans del seu exili. Cap al 1962, quan l´edifici Xifré funcionava com a alberg del Centro de Juventudes Falangistas, es van començar a  realitzar els primers canvis a l´edifici fins que va acabar convertint-se en l´habitatge del director de l´alberg. Aquesta intervenció va suposar una important modificació de les seves característiques arquitectòniques ja que es va dividir un espai obert en petites habitacions. Des de 1983 i fins el maig del 2004, va ser la seu dels Serveis Socials de Base de l´Ajuntament d´Arenys de Mar per posteriorment, rehabilitar-se a càrrec de l'Escola Taller Sert, per ubicar-hi el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu.

L'Ajuntament d'Arenys de Mar homenatjarà la memòria d'aquest destacat arquitecte pels volts de Sant Jordi, quan es farà una jornada de portes obertes al Centre Espriu i, al maig, se li dedicaran alguns actes per apropar a la ciutadania la seva figura i el pavelló que va projectar a la nostra vila.

L'arquitecte genial
Nascut a Barcelona l´any 1902, es va titular com arquitecte el 1928. Entre 1929 i 1930 va treballar a París amb Le Corbusier, de qui va ser un dels deixebles més fidels i gran amic. L´any 1937 rep l´encàrrec de construir, juntament amb Luis Lacasa, el Pavelló Espanyol de l´Exposició internacional a París. El 1939 va ser inhabilitat per exercir d´arquitecte a Espanya i se´n va anar als Estats Units, país del qual va obtenir la nacionalitat el 1951.El 1953 va ser nomenat degà de l´Escola de Disseny de Harvard i cap d´estudis del departament d´Arquitectura de la mateixa escola. El 1955 va rebre l´encàrrec de la construcció de l´ambaixada dels EEUU a Bagdad que va finalitzar cinc anys més tard. A més de la important labor docent i de donar a conèixer l´obra de Le Corbusier als EE UU, va construir-hi nombroses obres, les més conegudes de les quals són: el Holyoke Center i els habitatges per a estudiants casats al campus de Harvard.

La figura de Sert fou recuperada als anys cinquanta pel Grup R, encapçalat per Oriol Bohigas.  El restabliment del seu contacte amb el nostre país es concreta l´any 1955 amb la construcció de l´estudi de Joan Miró a Mallorca. Construí a més: la fundació Maeght a Sant Pau de Vença (1959-64), l´edifici de Les Escales Park a l´avinguda de la Victòria de Barcelona (1964-74), la Fundació Miró a Montjuïc (1972-75), grup de cases al Cap de Martinet d´Eivissa (1965-70) i la porta de Catalunya a la Jonquera.

Al reconeixement internacional s'hi va unir el de Catalunya. El 1981 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Barcelona. El 1982 va rebre la Medalla d'Or de Belles Arts del Ministerio de Cultura. Mor a Barcelona el 15 de març de 1983.