Ajuntament d'Arenys de Mar

Les relacions entre Catalunya i Cuba durant el segle XIX van generar un comerç intens i el desenvolupament de grans fortunes prou conegudes com la de l'arenyenc Josep Xifré. Eren els coneguts com a indianos o americanos. A tota la costa catalana, des de Cadaquès fins Vilanova i la Geltrú, els indianos van tornar als seus pobles per fer-se construir cases luxoses i exhibir el seu poder econòmic. La indumentària era una forma de mostrar aquestes noves fortunes i sobre aquesta temàtica versa l'exposició Sobre teixits, colònies i indians. Una història d'ultramar, que es podrà veure del 26 d'agost al 4 de setembre a la sala d'exposicions de les Escoles Velles de Begur dins les activitats de la Fira d'Indians que se celebra cada any en aquest poble del Baix Empordà. L'exposició, comissariada per l'arenyenc Joan Miquel Llodrà, historiador de l'art, analitza com el tèxtil va ser molt important en els intercanvis comercials amb Cuba i la generació de noves fortunes, i com la indumentària tenia un paper important en evidenciar aquesta riquesa.

De fet, les puntes que es realitzaven a la costa catalana tenien una forta presència a les colònies: tots els vaixells que sortien del port d'Arenys de Mar o de Mataró portaven puntes per a ser venudes als diferents ports americans. Les blondes, les puntes més elaborades, arribaven a Amèrica per a la realització de vels, mantellines i xals de punta que enviaven comerciants com el mataroní Francesc Marxuach i l'arenyenc Caietà Solà, que van realitzar els seus negocis durant la primera meitat del segle XIX. A més de l'activitat comercial, les puntes eren un producte de prestigi que les dones aplicaven al seu vestuari i complements: ventalls, mocadors, colls, vels, vestits, xals, etc. Totes aquestes peces utilitzaven les puntes com a element decoratiu i, en moltes ocasions, la quantitat de punta artesana era un signe del nivell econòmic de la família.

Per aquesta exposició, el Museu d'Arenys de Mar cedeix quatre objectes de la seva col·lecció, una serafina de punta de coixí de color negre, una corbada de gasa belga, un mocador de teixit de nipis i un ventall de seda pintada. La serafina era una peça que les dones duient al cap com element decoratiu i generalment era de punta de coixí. El mocador és una peça excepcional brodada sobre un teixit de nipis (teixit que es realitzava a les Filipines amb el fil que s'extreia de les fulles de la pinya, molt lleuger, gairebé transparent i que a finals del segle XIX era molt apreciat en el mercat nordamericà). Finalment el ventall és un treball de seda pintada amb una representació d'un negre vestit elegantment amb xistera davant un "Almacén de víveres". Tanmateix, l'exposició s'il·lustra amb algunes litografies de vistes de ciutats cubanes, procedents de l'Arxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar.