Les Biblioteques del Maresme presenten la guia de recursos del 2020; "El Maresme es mou per la sostenibilitat". L'edició d'enguany cerca el compromís de motivar a la ciutadania en temes tan cabdals com la millora del medi ambient i la sostenibilitat en clau local.
La Biblioteca d'Arenys acompanya la seva fitxa de recursos amb un text redactat per Jordi Simó, Ambientòleg i tècnic municipal de Medi Ambient. El text es dedicat a la naturalització de les platges d’Arenys (adjunt en aquest mateix text).
La guia inclou tot de materials i uns textos aportats des de cada es pot trobar a les Biblioteques del Maresme, i també en versió digital a través d’una aplicació per a dispositius mòbils. S’edita i es distribueix gratuïtament en format paper a les biblioteques municipals de Mataró i de la comarca del Maresme, pels voltants de Sant Jordi (que enguany ha tingut una edició estiuenca). La guia compta amb uns codis QR que enllacen als vídeos de les iniciatives que es recullen, i que mostren aspectes més específics i concrets de totes elles.
Al final de la guia, a la bibliografia, s’han recollit tots els materials relacionats amb propostes relacionades amb el medi ambient, la sostenibilitat i l’ecologia, que es troben a les biblioteques municipals, així com un recull d’altres fonts d’informació local a la xarxa sobre aquesta temàtica.
També hi ha la versió digital, Bibliosmaresme, accessible des de Google Play i Apple Store, tant per a tauletes tàctils com per a telèfons mòbils.
La naturalització de les platges d’Arenys de Mar
Sovint percebem les platges com a espais estrictament d’interès turístic, que ens serveixen només per prendre el sol o banyar-nos durant els mesos d’estiu, i que són l’escenari “ideal” per desenvolupar-hi activitats d’oci que procuren treure un rèdit econòmic d’aquestes zones i del seu poder d’atracció.
Aquesta és, però, una visió antropocèntrica de les platges, esbiaixada i que no té en compte el que són: espais naturals molt fràgils, sense els quals cap aprofitament econòmic i social podria reeixir.
Per exemple, les platges poden desenvolupar, si ho permetem, un hàbitat sorrenc característic i únic, adaptat a unes condicions ambientals molt exigents (substrat bellugadís, elevada salinitat, gran oscil·lació tèrmica, etc.), exclusiu per a determinades espècies vegetals que només viuen a la sorra (psammòfiles), com el lliri de mar (Pancratium maritimum) o el passacamins marí (Polygonum maritimum), i també per a espècies de fauna que precisen d’espais d’aquesta mena, com el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un petit ocell que nia directament a la sorra. Aquest hàbitat natural, però, es troba en un estat crític arreu del litoral pels greus impactes humans que pateix.
A Arenys de Mar intentem, des del 2009, posar en valor les platges de la vila (Cavaió, Picòrdia i Musclera) com a espais naturals i d’ús públic sostenible, i fer-ho de la mà de les escoles. Aquesta tendència es va consolidar el 2014 amb l’aprovació del “Pla de Gestió Integral de les platges i del litoral d’Arenys de Mar” per part del plenari de l’Ajuntament. Una eina innovadora que planteja, per exemple, la protecció d’uns 36.000 m2 d’espais sorrencs de la platja del Cavaió (30%) per preservar i recuperar les espècies psammòfiles amenaçades; la restauració de desembocadures de rials i rieres; o la recuperació de fauna litoral en perill, com la gavina corsa o el corriol camanegre, entre d’altres.
Jordi Simó Boladeras
Ambientòleg / Tècnic municipal de Medi Ambient
Foto: Carme Buxalleu
