Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
Telegram
RSS
Cercar
Arenys de Mar
Botó que mostra/amaga menú lateral
EXPOSICIONS
LA MEMÒRIA CONSTRUÏDA
Obres de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner
  • Inauguració: 
    Divendres 4 de març a les 8 del vespre
  • Data d'inici: 
    4 de març de 2016
  • Data de fi: 
    27 de març de 2016
  • Adreça

    C.C.Calisay
    Riera Pare Fita, 31
    08350 Arenys de Mar

  • Horari

    Del 4 al 27 de març de 2016
    Divendres de 6 a 2/4 de 9 del vespre.
    Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 1 del migdia i de 6 a 2/4 de 9 del vespre

  • La Casa museu Lluís Domènech i Montaner va ser la residencia d´estiueig de l´arquitecte. De fet, són dos edificis: la Masia Rocosa i Can Domènech. La primera, una masia del segle XVII, pertanyia a la seva esposa, Maria Roura. El 1916, es va bastir al seu costat una nova residència. Són unes cases on també treballava: les primeres idees de grans projectes, com la seva participació a l´Exposició Universal de Barcelona l´any 1888, van néixer a Canet.

    Domènech va incorporar a les construccions elements modernistes, com ceràmiques i escultures en guix, que havia utilitzat en obres seves; peces que per a ell, segurament, tenien un significat especial. És, doncs, el lloc on l´arquitecte ens va deixar la seva memòria professional.

    Un conjunt que ha esdevingut patrimoni de Canet i del Maresme.

    Les cases van restar en mans de la família fins a la dècada de 1980, quan Can Domènech va transformar-se en oficina bancària i la Masia Rocosa en un museu. Finalment, a partir de l´any 1993, tot el conjunt va esdevenir l´actual Casa museu.

    Domènech i Montaner i els escultors
    Domènech va treballar principalment amb tres escultors: Eusebi Arnau (1863-1933), Diego Masana (1868-1939) i Pau Gargallo (1881-1934). Quan un escultor fa una escultura integrada en un projecte arquitectònic, està al servei de l´arquitecte. És l´encarregat de fer un model en guix que és la referència per traslladar la peça al material definitiu. Són aquests guixos, els que Domènech va conservar: les llindes de les portes i els plafons de la façana de la Casa Lleó Morera, d´Arnau, o els símbols dels Evangelistes de l´Hospital de Sant Pau, de Gargallo. D´altres, han arribat en forma de donació: les escultures de la llar de foc del Castell de Santa Florentina, de Masana; o les mènsules de la Casa Solà-Morales, d´Arnau.

    Flors domenechianes

    Dins dels materials de la Casa museu sobresurt el conjunt plaques fotogràfiques que va fer l´arquitecte, dedicades a la reproducció de flors. La fotografia és una eina de treball per a Domènech. La naturalesa i l´art japonès són al modernisme una font d´inspiració i referents per a la renovació els repertoris decoratius. Domènech tenia a la seva biblioteca alguns d´aquests repertoris com The Grammar of Ornament d´Owen Jones (1809-1874) a més a més d´estudis d´art japonès com els de Christopher Dresser (1834-1904) i Louis Gonse (1846-1921).

    Totes aquestes fonts d´inspiració són les que l´arquitecte aplicarà, en forma d´ornament (ceràmiques, escultures, esgrafiats, etc.) a la seva arquitectura.

  • Exposició Domènech i Muntaner

 
^