Ajuntament d'Arenys de Mar

Guillem Roche pinta en primer lloc perquè,  per pura necessitat visceral, ha trobat el seu llenguatge, i el seu llenguatge és  aspre, colorista i sovint sorprenent  quant a la seva iconografia. Partint d´unes premisses que li són absolutament pròpies, busca i troba resultats contundents, d´una contundència  que molts cops resulta amable per aquells que no temen el sentit de l´art.  La hibridació d´estils és una premissa buscada a consciència per aquest pintor. Així, allò que és figuratiu acostuma a conviure en franca harmonia amb propostes molt més abstractes. Els estils més representats a la seva obra segur que sorgeixen de l´inconscient col·lectiu o del seu propi; de fet, ja s´ha dit d´aquest pintor que tot d´una li pot parlar l´inconscient quan s´expressa pinzell en mà.

Però els gustos personals  per les influències de l'època daurada de les revolucions pictòriques d´un segle enrere el varen colpir de forma profunda, i això es nota. Tanmateix, quan un dia preguntà al seu mestre quin era, en la seva opinió, l´estil que ell practicava, aquest li va respondre amb la gràcia que el caracteritza: tu, amic meu, fas guillemisme, i es va quedar tan tranquil. Davant d´aquesta mostra de simpatia, a l´al·ludit només li varen quedar ganes de no defraudar a qui li tirava una floreta tan maca.

Aquesta exposició pretén ser una mostra de les últimes, i no tan últimes, peces sortides de l´estudi d´en Guillem Roche, peces que no han estat mostrades als seus convilatans arenyencs.

Arenys de Mar, 2014

PANEGÍRIC A GUILLEM ROCHE, PINTOR

Un pintor és com un guerrer, però amb pinzell. La seva causa és pintar per a l´enaltiment de la cultura. La seva inspiració és el seu ca­vall de batalla. I la seva conquesta és la veritat interior transfigurada en imatge. I a fe de la història de la pintura, que en Guillem Roche, amb escreix ho aconsegueix! Creador d´inversemblants icones del nostre temps. Furgador en mines d´improbables cercadors! On joies incòlumes, esperen l´adelerat antiheroi, que en la seva fe inexorable, malda a tort i a dret per trobar la sagrada escletxa del color-llum.

Però, com totes les troballes rares i sublims, o d´al·lucinats miratges, necessiten, per trobar-hi el què, d´un ull treballat i alhora innocent. Si és el repte de la crítica-hermenèutica, destriar el blat de la xeixa, també és la història (posant allò marginal al centre), que posa les coses al seu lloc. La nostra època, del materialisme capitalista, so­lament en compta-gotes, i a preus astronòmics, encimbella mites que no n´hi ha per a tant. En detriment clar, d´una justícia cultural equitativa i més compartida, i per tant, enriquidora del poble. Però per desgràcia, la cosa no és així.

Llarga vida doncs, per a aquest buscador d´allò impossible-possible!

Petrius-Lunae Plaboixó, primavera 2014

Imatges de la LA HIBRIDACIÓ DEL GUILLEMISME