Ajuntament d'Arenys de Mar

Cusachs / Espriu. El caminant i el mur consta de tres parts i les escultures s’han agrupat seguint les tres parts del llibre: Les ombres, el riu, el somni perdut; Cançons de la roda del temps i, El Minotaure i Teseu. La primera inclou una sèrie dels dibuixos preparatoris de l’artista mataroní abans de treballar els bronzes. A la segona es podran veure les escultures de la sèrie Cançons de la roda del temps mentre s’escolta algunes de les cançons que va musicar Raimon. La tercera part inclou el bust d’Espriu, les 8 escultures relacionades amb els poemes d’El Minotaure i Teseu i un vídeo de l’autor de Sinera recitant Assaig de càntic al temple.

Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, 1933) va estudiar dibuix i pintura, però es va decantar per l'escultura. El 1962 va fer la primera exposició individual. Va impulsar el cicle d’exposicions “Volta a Catalunya d'un escultor” (1976-1983). Ha fet nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges il·lustres: Josep Pla (1976), Josep Vallverdú (1977), Salvador Espriu (1979), Josep Maria Flotats (1980), Joan Fuster (1983), Miquel Martí i Pol (1995) o Joan Coromines (1996), entre d’altres.

Altres obres seves són la “Nova verge de Meritxell”, de Canillo (1980), les escultures que il·lustren el poemari d’”El caminant i el mur” de Salvador Espriu (1979-1989), i “Dotze senyes de Catalunya” (1983), amb textos de Joan Fuster. També és autor dels retrats que decoren vuit dels capitells del nou claustre de la Seu d’Urgell, dissenyat per Lluís Racionero (1987), les peces monumentals “Mataró” (1991), “L'abat Oliba” (1993, a Montserrat), el “Monument a l'11 de setembre de 1714” a Granollers (1995) i el conjunt “L'interludi dels bibelots” (1993). Ha exposat tant col·lectivament com individual a diverses sales nacionals i internacionals. La seva darrera obra pública és l’escultura de Sant Benet instal·lada a la Sagrada Família (2013).